Àmbit científic

La psicologia s'emmarca en diferents àrees de la ciència. No és possible aconseguir consens per encasellarentre les ciències naturals, les ciències socials, o les humanes. La disciplina abasta tots els aspectescomplexos del funcionament psíquic humà. Les diferents escoles, teories i sistemes psicològics han enfocat els seus esforços en diverses àrees, existint des dels enfocaments que se centren exclusivament en la conducta observable (conductisme), passant pels que s'ocupen dels processos interns com ara el pensament, el raonament, la memòria, etc. (com el cognitivisme) o les orientacions que posen l'accent en lesrelacions humanes i en la comunicació básandose en la teoria de sistemes, fins als sistemes psicològics quefocalitzen en els processos inconscients (com la psicoanàlisi o la psicologia analítica). L'abast de les teoriesabasta àrees o camps que van des de l'estudi del desenvolupament infantil de la psicologia evolutiva fins com els éssers humans senten, perceben o pensen; com aprenen a adaptar-se al medi que els envolta o resolenconflictes.

Per a altres autors, com els de la corrent acadèmica anglosaxona del Behavioural sciences, l'àmbit de recerca i acció de la psicologia científica és exclusivament el comportament humà, distingint només tresàrees: ciència de la conducta, ciència cognitiva i neurociència.

Com a disciplina científica, registra les interaccions de la personalitat en tres dimensions: cognitiva, afectiva idel comportament. És matèria de controvèrsia si de cas altres dimensions (com la moral, social i espiritual, incloent les creences religioses) de l'experiència humana formen o no part de l'àmbit de la psicologia, com així mateix, en quina mesura l'abordatge d'aquests aspectes pot ser considerat científic.